JUSTIFICACIÓ UD. JAPÓ

Justificació de la unitat didàctica "Japó"

Aquesta unitat de programació es dirigeix al segon cicle d’educació infantil, a nens i nenes de 4 a 5 anys.

Aquesta unitat se centra en la temàtica de Japó. Caldrà elaborar-lo durant el segon o tercer trimestre. Aquesta temàtica durarà dues setmanes i es faran activitats cinc cops a la setmana.

Amb les activitats proposades facilitarem el coneixement de diverses característiques culturals japoneses per familiaritzar els infants amb la interculturalitat. Els tres continguts o àrees d’experiència seran els següents: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges. Es treballaran de manera globalitzada.

Enfocarem les activitats de manera que els infants gaudeixen mentre les fan. Els proposarem contes, activitats plàstiques, musicals, tallers de cuina... Així, a més de treballar les tradicions japonesas, desenvoluparan la capacitat de l’empatia i el respit, coneixeran les diferencies entre la cultura oriental i occidental. També afavorirem l’observació, l’experimentació i la imaginació.

Respecte als agrupaments, quan les activitats es treballen en tallers es realitzaran en petits grups, quatre o cinc infants. La resta d’activitats com el muntatge del mural es faran en gran grup. També es podran treballar algunes activitats de forma individual si hi ha algun alumne/a que ho necessita.

Quant a la metodologia d’actuació serè flexible, motivadora i personalitzada, tindrem en compte les capacitats i el temps d’aprenentatge de cada nen i nena, és a dir, respectarem el ritme individual de cada infant, sense pressions ni discriminacions.

ARTICLE D'OPINIÓ

Article d’opinió

La diversitat a les aules

En les últimes dècades, Espanya i Europa s’han convertit en destinació d’immigració de milions d’estrangers que mostren una àmplia varietat cultural i lingüística.

Potser el context on millor es reflecteix el nou fenomen de la multiculturalitat és l’escola, i en l’actualitat podem trobar centres educatius on reben classes alumnes de fins a trenta nacionalitats diferents. Així, l’escola sorgeix com un entorn privilegiat per a l’acostament entre cultures i l’enriquiment que suposa per a l’alumnat ja que permet compartir altres formes de vida i altres valors. D’aquesta manera es pretén mostrar la multiculturalitat i la diversitat en general a les aules com un fet enriquidor per a l’educació de l’alumnat, entesa com un procés integral que inclou no tan sols l’adquisició de coneixements, sinó també la capacitat de viure i conviure en societat, sent com és la nostra societat actual considerablement fluctuant i diversa.

Fa aproximadament deu anys que es van portar a terme les primeres mesures per a la integració de l’alumnat immigrant, sovint voluntaristes i improvisades. Recentment han sorgit diferents propostes de professors i investigadors per al millorament de l’educació a les escoles espanyoles partint d’una perspectiva multicultural. Una possible intervenció davant l’heterogeneïtat cultural en els centres educatius passa per fomentar l’autonomia de la comunitat educativa del centre. D’aquesta manera, Antonio Bolívar, catedràtic de didàctica i organització escolar, proposa ampliar les formes de participació del professorat, personal del centre, alumnat, famílies i comunitat en la gestió dels centres. Més autogestió per part de la comunitat educativa i la seva participació no tan sols dintre els límits estrictament curriculars de les assignatures, permetria promoure el desenvolupament de projectes educatius singulars, construïts amb la participació de la comunitat escolar i, per tant, contextualitzats i adaptats a les demandes de l’entorn, com ara projectes que serveixen per a la gestió de la diversitat en l’alumnat.

Així mateix, altres propostes relacionades amb la gestió de la diversitat cultural a les escoles plantegen l’ús de les TIC com a eina per a tancar la bretxa comunicativa, el foment d’una acció solidària de suport educatiu a poblacions en desavantatge social i cultural, o l’avaluació de l’actuació dels centres educatius i el professorat amb relació a la inclusivitat i la interculturalitat.

En definitiva, l’arribada a les escoles d’alumnes d’orígens diferents i les seves famílies ha aportat al sistema educatiu l’entrada de nous valors i ha servit de motor de canvi per a la comunitat escolar. Si bé fins ara la intervenció davant d’aquesta realitat se centrava en l’atenció a la diversitat, potser ha arribat el moment de canviar aquest enfocament cap a la recerca de la igualtat educativa, fomentant la participació activa de pares i mares, professorat i alumnat en aquest procés de canvi.