Article d’opinió
La diversitat a les aules
En les últimes dècades,
Espanya i Europa s’han convertit en destinació d’immigració de milions
d’estrangers que mostren una àmplia varietat cultural i lingüística.
Potser
el context on millor es reflecteix el nou fenomen de la multiculturalitat és l’escola,
i en l’actualitat podem trobar centres educatius on reben classes alumnes de
fins a trenta nacionalitats diferents. Així, l’escola sorgeix com un entorn
privilegiat per a l’acostament entre cultures i l’enriquiment que suposa per a
l’alumnat ja que permet compartir altres formes de vida i altres valors.
D’aquesta manera es pretén mostrar la multiculturalitat i la diversitat en
general a les aules com un fet enriquidor per a l’educació de l’alumnat, entesa
com un procés integral que inclou no tan sols l’adquisició de coneixements,
sinó també la capacitat de viure i conviure en societat, sent com és la nostra
societat actual considerablement fluctuant i diversa.
Fa
aproximadament deu anys que es van portar a terme les primeres mesures per a la
integració de l’alumnat immigrant, sovint voluntaristes i improvisades. Recentment
han sorgit diferents propostes de professors i investigadors per al millorament
de l’educació a les escoles espanyoles partint d’una perspectiva multicultural.
Una possible intervenció davant l’heterogeneïtat cultural en els centres
educatius passa per fomentar l’autonomia de la comunitat educativa del centre.
D’aquesta manera, Antonio Bolívar, catedràtic de didàctica i organització
escolar, proposa ampliar les formes de participació del professorat, personal
del centre, alumnat, famílies i comunitat en la gestió dels centres. Més
autogestió per part de la comunitat educativa i la seva participació no tan
sols dintre els límits estrictament curriculars de les assignatures, permetria
promoure el desenvolupament de projectes educatius singulars, construïts amb la
participació de la comunitat escolar i, per tant, contextualitzats i adaptats a
les demandes de l’entorn, com ara projectes que serveixen per a la gestió de la
diversitat en l’alumnat.
Així mateix, altres
propostes relacionades amb la gestió de la diversitat cultural a les escoles
plantegen l’ús de les TIC com a eina per a tancar la bretxa comunicativa, el
foment d’una acció solidària de suport educatiu a poblacions en desavantatge
social i cultural, o l’avaluació de l’actuació dels centres educatius i el
professorat amb relació a la inclusivitat i la interculturalitat.
En
definitiva, l’arribada a les escoles d’alumnes d’orígens diferents i les seves
famílies ha aportat al sistema educatiu l’entrada de nous valors i ha servit de
motor de canvi per a la comunitat escolar. Si bé fins ara la intervenció davant
d’aquesta realitat se centrava en l’atenció a la diversitat, potser ha arribat
el moment de canviar aquest enfocament cap a la recerca de la igualtat
educativa, fomentant la participació activa de pares i mares, professorat i
alumnat en aquest procés de canvi.
