miércoles, 11 de mayo de 2016

KAMISHIBAI

v  KAMISHIBAI

Activitat 1. Realitzem una visita a la biblioteca de l’escola. Casualment trobem un Kamishibai amb contes tradicionals japonesos.

Activitat 2. Portem el Kamishibai a la nostra classe per a contar una de les histories. Abans busquem els seus origen a internet per a conèixer més sobre la cultura japonesa.

Activitat 3. Contem les histories amb el teatre de paper i plantegem la possibilitat de crear el nostre propi per a fer les nostres històries.

Activitat 4. Creem amb ajuda dels alumnes més majors un Kamishibai per grup d’alumnes.

Activitat 5. Donem pautes (personatges, entorn, finals...) i creem els nostres contes per a la classe, aquesta forma els companys podran disfrutar de les pròpies creacions.   

A continuació, podeu vore un videotutorial per a crear un teatre de paper utilitzant cartró i materials reciclats. Us convide a vore-ho i crear a classe un ambient oriental apropant la cultura japonesa a l’aula.

Espere que os agrade i disfruteu tant com jo fent aquesta activitat.

ORIGAMI

v  ORIGAMI

L'origami o papiroflèxia és l'art japonès del plegament del paper. És originari del Japó (en japonès significa, literalment, "plegar" (oru) "paper" (kami).
La papiroflèxia pot definir-se com un art educatiu en què es desenvolupa la creativitat, prenent-la com a passatemps o aplicant-la fins i tot en les matemàtiques.
Es poden fer figures diverses com vaixells, barrets, pingüins, ocellets, avions i gairebé qualsevol cosa que hom tingui traça de fer i imaginació de crear.
Grua, una figura que al Japó se suposa que representa bons desitjos o bona sort
L'única norma és que tot s'ha de fer doblegant. No es permet ni trencar ni enganxar. Tot ha d'estar fet d'una sola peça, o es consideraran obres diferents. La figura construïda mitjançant la papiroflèxia es coneix amb el nom de papirola.
Segons la filosofia oriental, l'origami aporta calma i paciència a qui el pràctica, característica comuna de bastants teràpies basades en l'exercici manual.

Activitat

A classe treballarem la cançó “Aquest pont esta caient” de Cantajocs, practicarem gestos associats a la lletra de la cançó i posteriorment farem un vaixell de paper explicant als alumnes la seu procedència japonesa.
En el següent vídeo podeu vore com fer un vaixell de paper. Podeu vore-ho amb els alumnes a classe com a procés a seguir.  


domingo, 8 de mayo de 2016

CRITERIS D'AVALUACIÓ

v  CRITERIS D’AVALUACIÓ

Activitat 1: Avaluació inicial

És necessari fer una primera avaluació inicial.
En assemblea, preguntarem als xiquets i xiquetes Què sabem de Japó? i escrivírem a un mural tot allò que els alumnes coneguen de Japó.
Per a que siga una unitat didàctica d’interès per als xiquets hem de pregunta-les Què voles saber sobre el Japó.  

Activitat 2: Avaluació del procés d’aprenentatge

La avaluació del procés s’ha d’entendre com l’observació global i l’anàlisi sistemàtic del procés d’ensenyament i aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau d’eficàcia.

Activitat 3: Avaluació final

L’avaluació final ens informa del grau d’assoliment dels continguts tractats a la unitat didàctica. Per a facilitar-vos la tasca us penge una tabla amb els criteris d’avaluació concrets de la unitat didàctica Japó.

La nomenclatura que fem servir és la següent:

-      Expert = E.
-      Avançat = A.
-      Aprenent = AP.

-      Novell = N.


Art YAYOI KUSAMA

v  Sessió 3: Art Yayoi Kusama

Yayoi Kusama nascuda en Japó en 1928, va començar la seus carrera artística a la dècada dels anys cinquanta. Els seus inicis son marcats per la influencia de la pintura tradicional japonesa i per les repeticions obsessives produïdes per una dura infància.
Així nasqué el concepte que l’artista cridà xarxes d’infinit, grans superfícies cobertes per lunars que constitueixen el seu element plàstic més característic, la seu senya d’identitat.  
A 1957 començà a viure a Nueva York on va organitzar “happenings” extravagants en llocs visibles i concorreguts com Central Park i el Pont de Brooklyn.
El seu treball comparteix atributs del feminisme, minimalisme, surrealisme, Art Brut, pop i expressionisme abstracte.   
Molt cansada mentalment, tornà a Japó a 1973 on continuà amb el seu treball des d’un hospital psiquiàtric prop de Tokio.

Algunes de les seus obre destacades son:

 















Activitat

Reproduir l’obra de Yayoi Kusama “Obsessió infinita”. Preparem l’aula amb paper continuo i caixes amb adhesius amb forma redona i de molts colors.





Deixar als alumnes posar els adhesius com vulguen per que pugues expressar lliurement. 






Poesia japonesa "HAIKU"

v  Sessió 2. Poesia japonesa “HAIKU”.

El Haiku es un tipus de poesia japonesa. Generalment es basa en la sorpresa i l’emoció que produeix en el poeta la contemplació de la natura.
Continuant amb el esquema tradicional japonés, un HAIKU a de tindre referencies directes o indirectes als estacions de l’any, mitjançant l’ús de paraules que fan referencia a les estacions. Els saijiki son llistats extensos de paraules en japonés que l’autor por utilitzar.

Activitat 1
Anem a la biblioteca de l’escola i casualment troben un llibre de Haiku, ens provoca curiositat i ens el portem a classe per a llegir tranquil·lament alguns d’ells.  

Activitat 2
Escollim un de cada època de l’any per a memoritzar i treballar més en profunditat a classe.

Tardor
Les fulles volen,
abandonant les branques,
tapissant l’asfalt.

Hivern
Calma i silenci
boira enlluernadora
l’hivern ja brilla.

Primavera
Sol que escalfa,
energia que brolla,
brots que esclaten!

Estiu
La nit, canten grills
són noranta solsticis
pesen tant els ulls.


A continuació us propose un exemple de treball individual per a fer a classe. Es molt important la reflexió dels alumnes sobre el significat del text.



SUSHI DE PLASTILINA

v  Sessió 1 “SUSHI DE PLASTILINA”

Activitat 1.
Buscar informació a internet o en llibres de cuina sobre el menjar japonés. La preparació del Sushi es bàsicament arròs amb peix enrullat a un alga a la que li diuen “alga Nori”.

Activitat 2.
Nosaltres a classe farem Sushi de plastilina aixina que començarem amb la manualitat.




Materials necessaris per fer SUSHI:

-      Caixa de cartró.
-      Plastilina de colors.
-      Ferramentes per a treballar la plastilina (rodets, espàtules, ganivets ...).

Elaboració del SUSHI de plastilina:

Primer hem de estendre la plastilina negra amb el rodet, simulant el alga Nori fins a formar un cuadret. Fem el mateix amb la blanca anant espai que tinga el mateix tamany que el cuadret negre.
Agafem el cuadret de plastilina blanca i la posem damunt del cuadret de plastilina negra (això simularà l’arròs amunt l’alga Nori).
Després farem el farcit del Sushi amb peix i verdures amb trossets de plastilina de colors, col·locant-los horitzontalment al centre del cuadret.
Per a concloure, enrolem tot llunt per a formar un rotllet  que després tallarem a trossets petits i ja tindrem llits el nostre Sushi de plastilina!   

CONTINGUTS UD. JAPÓ

martes, 12 de abril de 2016

JUSTIFICACIÓ UD. JAPÓ


Justificació de la unitat didàctica "Japó"












Aquesta unitat de programació es dirigeix al segon cicle d’educació infantil, a nens i nenes de 4 a 5 anys.
Aquesta unitat se centra en la temàtica de Japó. Caldrà elaborar-lo durant el segon o tercer trimestre. Aquesta temàtica durarà dues setmanes i es faran activitats cinc cops a la setmana.
Amb les activitats proposades facilitarem el coneixement de diverses característiques culturals japoneses per familiaritzar els infants amb la interculturalitat. Els tres continguts o àrees d’experiència seran els següents: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges. Es treballaran de manera globalitzada.
Enfocarem les activitats de manera que els infants gaudeixen mentre les fan. Els proposarem contes, activitats plàstiques, musicals, tallers de cuina... Així, a més de treballar les tradicions japonesas, desenvoluparan la capacitat de l’empatia i el respit, coneixeran les diferencies entre la cultura oriental i occidental. També afavorirem l’observació, l’experimentació i la imaginació.
Respecte als agrupaments, quan les activitats es treballen en tallers es realitzaran en petits grups, quatre o cinc infants. La resta d’activitats com el muntatge del mural es faran en gran grup. També es podran treballar algunes activitats de forma individual si hi ha algun alumne/a que ho necessita.

Quant a la metodologia d’actuació serè flexible, motivadora i personalitzada, tindrem en compte les capacitats i el temps d’aprenentatge de cada nen i nena, és a dir, respectarem el ritme individual de cada infant, sense pressions ni discriminacions.

lunes, 11 de abril de 2016

ARTICLE D'OPINIÓ

Article d’opinió

La diversitat a les aules

En les últimes dècades, Espanya i Europa s’han convertit en destinació d’immigració de milions d’estrangers que mostren una àmplia varietat cultural i lingüística.
Potser el context on millor es reflecteix el nou fenomen de la multiculturalitat és l’escola, i en l’actualitat podem trobar centres educatius on reben classes alumnes de fins a trenta nacionalitats diferents. Així, l’escola sorgeix com un entorn privilegiat per a l’acostament entre cultures i l’enriquiment que suposa per a l’alumnat ja que permet compartir altres formes de vida i altres valors. D’aquesta manera es pretén mostrar la multiculturalitat i la diversitat en general a les aules com un fet enriquidor per a l’educació de l’alumnat, entesa com un procés integral que inclou no tan sols l’adquisició de coneixements, sinó també la capacitat de viure i conviure en societat, sent com és la nostra societat actual considerablement fluctuant i diversa.
Fa aproximadament deu anys que es van portar a terme les primeres mesures per a la integració de l’alumnat immigrant, sovint voluntaristes i improvisades. Recentment han sorgit diferents propostes de professors i investigadors per al millorament de l’educació a les escoles espanyoles partint d’una perspectiva multicultural. Una possible intervenció davant l’heterogeneïtat cultural en els centres educatius passa per fomentar l’autonomia de la comunitat educativa del centre. D’aquesta manera, Antonio Bolívar, catedràtic de didàctica i organització escolar, proposa ampliar les formes de participació del professorat, personal del centre, alumnat, famílies i comunitat en la gestió dels centres. Més autogestió per part de la comunitat educativa i la seva participació no tan sols dintre els límits estrictament curriculars de les assignatures, permetria promoure el desenvolupament de projectes educatius singulars, construïts amb la participació de la comunitat escolar i, per tant, contextualitzats i adaptats a les demandes de l’entorn, com ara projectes que serveixen per a la gestió de la diversitat en l’alumnat.
Així mateix, altres propostes relacionades amb la gestió de la diversitat cultural a les escoles plantegen l’ús de les TIC com a eina per a tancar la bretxa comunicativa, el foment d’una acció solidària de suport educatiu a poblacions en desavantatge social i cultural, o l’avaluació de l’actuació dels centres educatius i el professorat amb relació a la inclusivitat i la interculturalitat.
En definitiva, l’arribada a les escoles d’alumnes d’orígens diferents i les seves famílies ha aportat al sistema educatiu l’entrada de nous valors i ha servit de motor de canvi per a la comunitat escolar. Si bé fins ara la intervenció davant d’aquesta realitat se centrava en l’atenció a la diversitat, potser ha arribat el moment de canviar aquest enfocament cap a la recerca de la igualtat educativa, fomentant la participació activa de pares i mares, professorat i alumnat en aquest procés de canvi.